PERQUÈ PROTEGIR-NOS DEL SOL ?
La radiació solar és el conjunt d‟emissions electromagnètiques que emet el sol. L'espectre solar s'ajusta a diferents radiacions que en funció de la longitud d'ona són més o menys nocives per a la pell. Les radiacions amb més longitud d'ona seran menys nocives i menys longitud d'ona tindran més energia i per tant seran més nocives.
D’aquesta manera les radiacions de l’espectre solar es componen de menor a més risc de la manera següent:
1.- Radiació de l’Infraroig (IR) que correspon a un 49% del total de les radiacions de l’espectre solar
2.- Radiació del visible (VIS) que correspon a un 42% del total
3.- La més coneguda per tots la radiació Ultraviolada (UV) que només representa un 7% del total de les radiacions de l’espectre solar però suficient per produir danys a la nostra pell. Alhora es divideix en UVA, UVB i UVC.
Totes les radiacions solars arriben a la Terra?
No, per sort, no totes les radiacions emeses pel sol arriben a la Terra.
La més perillosa de totes és la UVC que, per sort, és filtrada al 100% per l’atmosfera i en concret per la capa d’ozó, d’aquí una de les importància de prevenir-ne la degradació.
Tot seguit tenim la UVB de la qual l’atmosfera ens filtra el 95% de manera que només ens arriba el 5%.
I per últim la UVA que és la menys nociva de les tres UV i que l’atmosfera filtra un 5%, per tant arriba un 95% a la terra ia la nostra pell.
Com ens afecten les radiacions solars a la nostra pell?
Segons el tipus de radiació solar, de les que hem descrit anteriorment, té un poder de penetració diferent a la nostra pell:
UVB: únicament és capaç d’arribar a l’epidermis i és la causant de les cremades solars agudes i de la foto carcinogènesi (càncer de pell) a llarg termini.
UVA: capaç d’arribar a la dermis i és la causant d’un fort estrès oxidatiu a les cèl·lules, que el que ens donarà principalment és un envelliment cutani, sequedat, taques i de nou càncer de pell.
VIS: poc se’n parla però recentment s’ha demostrat el seu efecte negatiu sobre la dermis amb conseqüències similars a les de UVA.
IR: igual que la VIS es parla poc de la radiació IR, la qual és capaç d’arribar a les capes més profundes de la pell, a la hipodermis, és la que ens dóna sensació de calor i la responsable de les insolacions.
Sent pràctics,
com ens afecta la radiació solar en un dia ennuvolat?
En un dia amb núvols, aquests no deixaran que la radiació IR penetri però si ho faran la UVB i UVA. Per tant estarem exposats a una foto envelliment de la nostra pell ia una possible cremada encara que no sentim tanta calor.
i si estic darrere d’un vidre?
La radiació UVB no serà capaç de penetrar el vidre, per tant no ens cremarem, però tant la radiació UVA com la IR si són capaços de traspassar el vidre, per tant si estem darrera una finestra o conduint, sentirem calor, envellirem la nostra pell però no ens cremarem.
i que passa si estic a la platja oa la neu o sota un para-sol ?
Un concepte important a tenir en compte és la radiació reflectida i és que no sols la radiació solar ens ve des de dalt, sinó que hi ha diferents superfícies que són capaces de reflectir la radiació cap a nosaltres.
Si ens trobem en un lloc amb neu, cal saber que la llum solar es reflecteix un 85%, a l’aigua i la sorra entre un 10-25%, l’herba entre un 2-10% i l’asfalt un 2%. Per tant cal saber que no per estar sota un para-sol estem fora de perill perquè ens arribés la radiació reflectida per l’aigua, la sorra, etc.
Si volem evitar problemes a la pell quan estem exposats a les radiacions solars el que hem de fer és protegir-nos. I aquí és on entren en acció els productes compostos de filtres de protecció solar.
TIPUS DE PROTECTORS SOLARS
1.- Protectors solars amb filtres orgànics o químics
Com actuen? Aquests filtres el que fan és absorbir la radiació UV a les capes més superficials de la pell. Capten l’energia per transformar-la i convertir-la en una longitud d’ona diferent que és inofensiva per a la pell.
Quan s’han d’aplicar? Cal fer-nos servir les cremes amb filtres solars químics 30 minuts abans de l’exposició prolongada al sol, ja que han d’interactuar amb la pell.
Són cosmèticament agradables perquè no deixen una capa blanca a la pell però cal tenir en compte que hi penetren.
Cal llegir bé l’etiqueta perquè alguns només contenen filtres químics que ens protegeixen exclusivament dels UVB. L’ideal seria que tinguessin també protecció contra els UVA i com a mínim la protecció dels UVA ha de contenir 1/3 part dels UVB. A l’etiqueta trobaràs un cercle amb les sigles UVA.
És important que es conegui que els filtres solars químics usats a les cremes de protecció solar són possibles disruptors endocrins ia més estan catalogats com a contaminants emergents, més endavant farem un post sobre ells, ja que perjudiquen el medi marí.
Actualment hi ha països com Hawaii o Mèxic que han començat a prohibir l’ús dels protectors solars esmentats pel deteriorament de la fauna i la flora marina.
2.- Protectors solars amb filtres inorgànics o físics
Com actuen? Podríem dir que actuen com una pantalla, no penetren a la pell i són capaços de reflectir i dispersar la radiació UV, tant la UVA com la UVB. I a més i no menys important controlen la radiació del VIS i IR.
Quins són els filtres físics més habituals? Els més habituals són els d’òxid de zinc (ZnO) i els de diòxid de titani (TiO2)
Quan s’han d’aplicar? ens el podem posar just abans del contacte amb el sol ja que el seu efecte és immediat, no han d’interectuar amb la pell.
Cosmèticament no són tan extensibles, però són més estables i el seu efecte no disminueix amb el temps perquè són fotoestables. Encara que això no vol dir que no hagis d’aplicar-los cada dues hores ja que suem, ens assequem amb la tovallola, etc.
QUE ÉS EL FACTOR DE PROTECCIÓ SOLAR (FPS)
Durant molt de temps, i ens incloem, hem pensat que com més FPS major protecció contra les radiacions. Això no és exactament així, si segueixes llegint t’ho expliquem.
L’FPS ens indica el temps durant el qual un protector solar augmenta la capacitat de defensa natural de la nostra pell abans que s’hi produeixi algun efecte, com cremades o vermellors provocades principalment per les UVB.
El temps d’exposició al sol sense protecció i sense que la pell de pose vermella ve definit per l’anomenat temps d’autoprotecció de la pell. Dependrà del fototipus de pell de cada persona. Pells més blanques tindran un temps d’autoprotecció menor i les pells més fosques un de més gran.
El FPS multiplica el temps en què la teva pell pot estar exposada al sol i protegida de manera eficaç.
Posem un exemple on ho veurem més clarament. En el meu cas que sóc de pell no gaire blanca sé que trigo una mitjana d’uns 10 min a posar-me vermella, i vull aplicar-me una crema solar amb FPS 15, en aquest cas tindria 150min de protecció solar, i si m’aplico una crema amb FPS 30 els minuts de protecció serien 300.
I aixo què significa?
- amb una crema solar amb FPS 15 em posaré més morena? No, simplement que no disposem de tant de temps de protecció.
- estic més protegida amb un FPS de 30 que de 15? Això no és exactament així, estaré més temps protegida però aquí ve la part més important, el FPS no segueix una relació lineal quant a bloqueig o filtració de la radiació solar.
Si us fixeu en el gràfic, amb un FPS 15 s’estan filtrant el 93% de la radiació solar, amb un FPS 20 el 95% i amb un FPS 30 el 97%. Potser aquest percentatge definiria raonablement l’FPS a escollir, però realment és poca la diferència per pagar més per un petit guany en protecció. I menys quan la recomanació és aplicar el producte solar cada 2 hores independentment de l’FPS a causa de la suor, que ens tombem a la tovallola, o ens banyem etc.
Per acabar ens agradaria donar-vos uns consells bàsics:
• Evitar l’exposició a les hores centrals del dia: 12-16h
• Renovar la protecció cada dues hores i després del bany i més si ens assequem amb la tovallola
• No oblidar protegir-nos quan estiguem fent activitats a l’aire lliure, no només quan anem a la piscina o la platja
• La sorra, l’aigua i la neu reflecteixen la radiació solar i ens poden provocar danys a la pell fins i tot si estem sota un para-sol oa l’ombra
• Tenir especial precaució amb els nens